Víctimes dels plàstics

20/08/2018

Preocupants efectes de les deixalles sobre la vida marina.

Creix l’interés científic pels efectes dels plàstics sobre espècies i ecosistemes. “Cada any veiem plàstics al mar. Això es deu en part a que no es degraden, si no que es fragmenten en partícules cada vegada més petites, però sense desaparèixer”, explica Jacob González Solís, professor de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de UB. Els plàstics han sigut trobats en els estómacs de més de 700 espècies de vertebrats marins. El problema ha assolit nivells dramàtics en el cas dels albatros de Laysan (Hawaï), els pollets dels quals moren per la ingestió de plàstics que els bloquegen el sistema digestiu.

Estan demostrats els danys en alguns grans mamífers marins. “Hem comprovat casos en els que el plàstic produeix la obstrucció del tracte digestiu de l’animal, ja sigui a l’altura de l’esòfag o del pilor (l’obertura que comunica l’estómac amb l’intestí”, diu Álex Aguilar, professor de Biologia Animal de la UB. Aquest problema es excepcional en el cas dels dofins llistats, però es freqüent als catxalots, ja que aquests llauren el fons del mar (amb la seva mandíbula aixequen els peixos i els calamars que es troben el sediment), el que fa que ingereixin pedres, plàstics i objectes de tots tipus.

L’investigadora Ethel Eljarrat (Idaea-CSIC) ha detectat la presencia de diversos productes bromats i organofosforats (substàncies que son utilitzades com retardants de flames i com plastificants) en els teixits dels dofins del mar d’Alboran (concretament, en teixit adipós, múscul, fetge i cervell). El preocupant es que aquests productes tòxics es bioacumulen en els organismes d’aquests animals.

El jarrat es mostra especialment alarmada per la major presència dels contaminants organofosforats, el que atribueix a la seva utilització com a plastificants. “Els plastificants son aditius químics que s’afegeixen als plàstics per millorar la seva flexibilitat i durabilitat. Quant els plàstics van al mar, es produeix l’impacte d’aquests compostos plastificants sobre els mamífers marins”, diu. En els seus treballs ha arribat a trobar 12 dels 16 compostos organofosforats analitzats. En concret, els majors nivells es van donar pel TBP (tributil fosfat) i el IPPP (isopropil fenil fosfat), substàncies que poden produir efectes neurològics, càncer i problemes de fertilitat.

 

Tortugues que traguen tovalloletes humides, palets...

“Més de la meitat de les tortugues que entren en el nostre centre excreten plàstics al cap d’uns dies d’ingressar”, ens explica Elsa Jiménez, directora de la Fundació per a la Recuperació i Conservació d’Animals Marins(CRAM), en aquest recinte junt a la platja de El Prat. Les tortugues ingressen aquí per causes molt diverses (pesca accidental...), però el que més crida l’atenció als seus cuidadors es la quantitat i varietat dels plàstics que espolsen. Mira, els hi ha de tots tipus!, exclama Jiménez senyalant una de les safates amb mostres: trossos de bosses de plàstic, films o plàstic rígid, molts d’ells de més de 5 milímetres. En diversos mars, s’ha vist que els plàstics causen el bloqueig intestinal de les tortugues, encara que això no s’ha donat en els 20 anys del funcionament del CRAM (on ingressen unes 50 tortugues a l’any). “El més freqüent son els emmallaments. Les tortugues que queden enganxades en xarxes, cordes i caps sueltos”, afegeix Jimenez. I no falten les xarxes de niló. Les tortugues queden extrangulades a les seves extremitats i pateixen falta de rec sanguini i necròpsies, pel que en ocasions no hi ha més remei que aputar.

Els artícles plàstics d’un sol us tenen també efectes molt perjudicials. Han tenido que ser atendidas tortugues on la boca va quedar bloquejada per bastonets de les orelles o palets de carmel. Altres objectes també els impedeixen alimentar-se. En general, “les interferències amb plàstics redueixen la capacitat de natació de les tortugues, augmenten la probabilitat de que s’ofeguin i les fan que siguin més vulnerable als depredadors”, explica. S’han donat casos en que la tortuga ha sofert l’obstrucció de l’intestí per la ingestió de tovalloletes humides, el que l’ha obligat a emplear-se a fons per extreure-la. “Es tindria que regular aquests productes. No pot ser que es convidi a seguir abocant-los al lavabo” es lamenta Jiménez.

Informació addicional