Un revestiment que ho repèl tot pot reduir a la meitat el combustible emprat pels vaixells
Desenvolupat per la Oficina de Recerca Naval de la Marina dels Estats Units, elimina gran part de la fricció de l'aigua i podria estalviar milions d'euros en combustible
El doctor Anish Tuteja, de la Universitat de Michigan (Estats Units) ha desenvolupat un revestiment que ha estat qualificat “d'omnifòbic". El material, que repèl l'aigua, l'alcohol, els derivats del petroli i pràcticament qualsevol líquid, podria reduir la resistència creada pel moviment dels vehicles aquàtics, resultant enormement útil perquè barques, vaixells i submarins necessitessin molt menys combustible per funcionar. A més, però, aquest revestiment també podria ser emprat per a protegir altres instruments com antenes o radars de les inclemències meteorològiques, ja que es pot aplicar a nombroses superfícies. L'equip del Dr. Tuteja continua fent proves amb el nou revestiment, amb la intenció de tenir-lo preparat per a usos militars i civils en un termini de dos anys.
L'invent del material "omnifòbic", que ha estat desenvolupat amb fons de l'Oficina de Recerca Naval de la Marina dels Estats Units, ha estat anunciat per la mateixa organització. A dia d'avui, una part molt gran del consum de combustible dels vaixells -fins a un 80% a velocitats baixes i un 40-50% a velocitats més altes- es fa servir per generar l'energia necessària per contrarestar la fricció exercida per l'aigua contra la superfície dels bucs. Reduint aquesta fricció, el consum de combustible podria dividir-se per dos. Més enllà del benefici econòmic que això suposaria, també ajudaria a emetre menys gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.
Tot i que l'ús de revestiments repel·lents té una llarga història i moltíssimes aplicacions -del Tefló de les paelles al Gore-Tex de la roba-, trobar-ne un que resisteixi la majoria de líquids i sigui prou resistent com per adherir-se a diverses superfícies de manera permanent és molt més difícil. Per dissenyar el material "omnifòbic", l'equip del Dr. Tuteja va utilitzar les bases de dades de substàncies químiques coneguda per estudiar les seves propietats i elaborar prediccions de com reaccionarien algunes d'elles en ser combinades. Després de provar centenars de barreges, van trobar la que buscaven.
