Un dron identifica i protegeix als cetacis al Mediterrani

Gràcies a Sphyrna, els científics esperen desxifrar els moviments d’aquesta espècie en perill d’extinció per protegir-la millor.

Un “bip” sona a intervals regulars i després s’accelera. Darrera les oscil·lacions que apareixen a la seva computadora, Hervé Glotin, investigador en bioacústica de La universitat de Toulon, no amaga la seva sorpresa al escoltar tan clarament gràcies al dron el pas d’un catxalot gravat front al port.

El mamífer, quasi invisible, passa més del 95% del seu temps sota l’aigua a més de 1.000 metres de profunditat a la foscor total. L’estudi acústic es la millor manera de conèixer-lo.

En general, aquestes gravacions són realitzades gràcies a boies que deambulen als oceans o a dispositius instal·lats en grans vaixells. El problema es que aquests estudis es realitzen en un punt fixa i canvien el comportament de l’animal.

Sphyrna, controlat a distància, pot en canvi seguir als catxalots durant hores a les profunditats i capturar sons amb els seus cinc micròfons submarins en un radi de 10 km i una profunditat de 2.000 metres. Actua com un “explorador”, assenyala el científic.

El dron, similar a una canoa, es relativament petit -17 metres de llarg i 4 d’ample- i pesa amb prou feines més d’una tona gràcies als seus cascos de fibra de carboni. Es també bastant estable gràcies a les seves formes asimètriques, resumeix el seu dissenyador Fabien de Varenne, director de l’”start-up” Sea Proven.

Tots aquests elements permeten que aquest dron silenciós, alimentat per panells solars, no interfereix-hi amb les gravacions submarines amb les que es busca quantificar els espècimens front la Costa Blava.

“Estimem la seva densitat en aquesta àrea entre 200 i 1.000 gràcies a aquest estudi més precís, podrem conèixer els llocs per on passen i els llocs a on van a buscar menjar”, explica Glotin visiblement satisfet.

Es molt el que està en joc pels catxalots. El seu número ha caigut degut a la caça però també pels xocs amb vaixells, cada vegada més nombrosos i més ràpids.

“Es molt difícil avaluar però s’estima entre dos a quatre per any el nombre d’espècimens morts en una col·lisió a la costa francesa del Mediterrani. Es moltísim!, assenyala el professor, que espera reduir el número de víctimes canviant els trajectes dels ferris en funció de les rutes que prenen aquests animals, que pesen en promig 40 tones.

“Encara que aquest cetaci està equipat amb un sonar que pot percebre sons a una distància de 30 a 40 km, ho dirigeix fins als fons i no a la superfície”, on puja en promig cada 50 minuts.

“Quant escolta el so d’un motor a la part de darrera d’un vaixell, creu que el silenci a la part davantera del vaixell es un espai segr”, diu Glotin.

“Si no es sent segur, no vindrà per reproduir-se”. I en absència del seu depredador, altres espècies prendran el control, com les meduses, que s’alimenten de les larves, el que seria una mala noticia pels pescadors”, afegeix.

S’esperen al setembre els primers resultats d’aquest estudi.