The Ocean Cleanup: el projecte contra el plàstic en els oceans
La iniciativa que pretén netejar els oceans mitjançant barreres, començarà a operar a mitjans de 2018.
Des de que el problema de la contaminació marina provocada per les deixalles plàstiques va atreure la nostra atenció, nombroses idees s’han desenvolupat per intentar recollir aquestes deixalles i netejar el mar emprant sobretot embarcacions i xarxes. Però degut a la immensitat de les zones en les que els plàstics es concentren, aquests projectes mai han sigut viables ja que haguessin costat mils de milions de dòlars i mils d’anys en completar-se.
No obstant això, un innovador projecte que es va plantejar per primera vegada al 2012 per un noi de amb prou feines 17 anys pretén acabar amb aquest impediment i contribuir significativament a netejar els oceans de les deixalles plàstiques.
L’autor del projecte, anomenat The Ocean Cleanup, es Boyan Slat, un jove holandès estudiant d’enginyeria Aeronàutica que va decidir centrar els seus esforços i el seu talent en el disseny d’un projecte que beneficiarà no només al medi marí, si no a tota la humanitat.
A diferencia dels projectes presentats fins ara amb el mateix objectiu, aquest noi proposa un concepte passiu de recollida basant-se en la següent pregunta: Per què passar a través dels oceans, si els oceans es poden moure a través de tu? Així, el seu projecte planteja la col·locació d’una sèrie de barreres flotants i plataformes en direcció al fons del mar que ens permetin concentrar el plàstic abans d’extreure’l de l’oceà en un procés de recol·lecció 100% impulsat pels vents i les corrents marines.
En lloc de les xarxes, el projecte planteja l’ús de barreres flotants sòlides, per evitar que quedin atrapats organismes de la vida marina, es a dir, preveu la perillosa captura incidental que cada any es cobra la vida de milers i milers d’organismes.
El disseny de Boyan es resumeix bàsicament a un parell de enormes braços flotants d’uns 30 quilòmetres d’extensió cada un i que formen aproximadament una V i que tindrien al voltant de 3 metres de profunditat, atrapant d’aquesta manera el plàstic flotant a l’aigua. Aquesta V aniria concentrant les deixalles cap al centre, on una enorme plataforma cilíndrica serviria com a contenidor fins que un vaixell vingués a recollir-ho, presumiblement cada 45 dies. Segons el planificat, podrien recollir-se d’una vegada fins a 3000 metres cúbics de plàstic, alguna cosa així com una piscina olímpica plena fins a dalt.
Però el projecte va més enllà, dons en el cas dels plàstics més voluminosos, que poguessin entorpir un mica el procés, una cinta transportadora els traslladaria fins a una trituradora, tot això alimentat per panells solars.
Una limitació de l’artefacte seria la incapacitat de recollir partícules plàstiques petites (menors de 0,01 mm de diàmetre), que tendeixen a distribuir-se a grans profunditats i contaminar l’oceà sencer, incloent l’Àrtic. No obstant això, moltes d’aquestes petites partícules son producte de la descomposició de trossos més grans de plàstic, així que inevitablement, a mida que es recullin els grans trossos, es reduirà paulatinament el nombre de partícules microscòpiques presents a l’oceà.
D’on surten els recursos econòmics per el desenvolupament del projecte? Dons el seu autor i un equip de fins a 100 persones que col·laboren amb ell han habilitat una web on expliquen tots els detalls del projecte i la manera en que les persones interessades en col·laborar amb ell mateix poen fer-ho.
Pàgina Web THE OCEAN CLEANUP