Des de que el problema de la contaminació marina provocada per les deixalles plàstiques va atreure la nostra atenció, nombroses idees s’han desenvolupat per intentar recollir aquestes deixalles i netejar el mar emprant sobretot embarcacions i xarxes. Però degut a la immensitat de les zones en les que els plàstics es concentren, aquests projectes mai han sigut viables ja que haguessin costat mils de milions de dòlars i mils d’anys en completar-se.
No obstant això, un innovador projecte que es va plantejar per primera vegada al 2012 per un noi de amb prou feines 17 anys pretén acabar amb aquest impediment i contribuir significativament a netejar els oceans de les deixalles plàstiques.
L’autor del projecte, anomenat The Ocean Cleanup, es Boyan Slat, un jove holandès estudiant d’enginyeria Aeronàutica que va decidir centrar els seus esforços i el seu talent en el disseny d’un projecte que beneficiarà no només al medi marí, si no a tota la humanitat.
A diferencia dels projectes presentats fins ara amb el mateix objectiu, aquest noi proposa un concepte passiu de recollida basant-se en la següent pregunta: Per què passar a través dels oceans, si els oceans es poden moure a través de tu? Així, el seu projecte planteja la col·locació d’una sèrie de barreres flotants i plataformes en direcció al fons del mar que ens permetin concentrar el plàstic abans d’extreure’l de l’oceà en un procés de recol·lecció 100% impulsat pels vents i les corrents marines.
En lloc de les xarxes, el projecte planteja l’ús de barreres flotants sòlides, per evitar que quedin atrapats organismes de la vida marina, es a dir, preveu la perillosa captura incidental que cada any es cobra la vida de milers i milers d’organismes.
El disseny de Boyan es resumeix bàsicament a un parell de enormes braços flotants d’uns 30 quilòmetres d’extensió cada un i que formen aproximadament una V i que tindrien al voltant de 3 metres de profunditat, atrapant d’aquesta manera el plàstic flotant a l’aigua. Aquesta V aniria concentrant les deixalles cap al centre, on una enorme plataforma cilíndrica serviria com a contenidor fins que un vaixell vingués a recollir-ho, presumiblement cada 45 dies. Segons el planificat, podrien recollir-se d’una vegada fins a 3000 metres cúbics de plàstic, alguna cosa així com una piscina olímpica plena fins a dalt.
Però el projecte va més enllà, dons en el cas dels plàstics més voluminosos, que poguessin entorpir un mica el procés, una cinta transportadora els traslladaria fins a una trituradora, tot això alimentat per panells solars.
Una limitació de l’artefacte seria la incapacitat de recollir partícules plàstiques petites (menors de 0,01 mm de diàmetre), que tendeixen a distribuir-se a grans profunditats i contaminar l’oceà sencer, incloent l’Àrtic. No obstant això, moltes d’aquestes petites partícules son producte de la descomposició de trossos més grans de plàstic, així que inevitablement, a mida que es recullin els grans trossos, es reduirà paulatinament el nombre de partícules microscòpiques presents a l’oceà.
D’on surten els recursos econòmics per el desenvolupament del projecte? Dons el seu autor i un equip de fins a 100 persones que col·laboren amb ell han habilitat una web on expliquen tots els detalls del projecte i la manera en que les persones interessades en col·laborar amb ell mateix poen fer-ho.
Pàgina Web THE OCEAN CLEANUP
