Oceans de plàstic, el que veiem es només la punta de l’ iceberg

S’estima que al 2020 es superaran els 500 milions de tones anuals de producció de plàstic, el que suposaria un 900% més que els nivells de 1980. El 80% dels residus marins provenen de la terra, mentre que el 20% restant prové de l’activitat marítima. El plàstic es molt persistent i es dispersa fàcilment en el nostre medi ambient, ja que es fragmenta en partícules cada vegada més petites, capaces de ser transportades recorrent grans distancies gràcies al vent o l’aigua. Uns 8 milions de tones de plàstics acaben als mars i oceans anualment, formant el 60-80% de la brossa marina, en la seva majoria en forma de microplàstics (fragments inferiors a 5mm).

Es desconeix la quantitat exacta de plàstics als mars però s’estima que uns 5-50 bilions de fragments de plàstic, sense incloure els trossos que hi ha al fons marí o a les platges. Lamentablement es possible trobar plàstics en tots els Oceans del mon, des de l’Àrtic fins l’Antàrtica i producte de mal maneig i abandonament dels plàstics avui en dia s’identifiquen 5 zones de concentració conegudes como “illes” o “sopes” de plàstics subtropicals: una a l’índic, dos en l’Atlàntic i dos en el Pacífic. Aquestes son zones d’alta concentració de microplàstics.

Quant el plàstic arriba els nostres oceans es degrada més ràpid degut a la llum solar i els filtres UV, l’onatge accelera aquest procés fragmentat de trossos grans a trossos més petits. En el fons marí la biodegradació del plàstic demora molt més que a la terra o del que sura a la superfície marina ja que te menys exposició amb la llum solar, disminueix la temperatura i també hi ha menys oxigen, el que retarda aquest procés. 

• Burilles
• Fragments de plàstic inferiors a 2,5 cm
• Ampolles de plàstic
• Embolcalls
• Taps d’ampolles de plàstic
• Palletes
• Altres bosses de plàstic (diferents de les de Supermercat)
• Ampolles de vidre
• Bosses de plàstic de supermercat
• Taps metàl·lics d’ampolles
• Taps de plàstic (diferents de les de ampolles)

FONT: Ocean Conservancy 2016

Impactes?

Es un fet que els plàstics generen un gran impacte i maten la vida marina, ja sigui per embolics, asfixia, estrangulació o desnutrició. Per què desnutrició? Quant ingereix el plàstic es bloqueja l’estomac de l’animal. Per aquesta causa moren més de 100 mil mamífers marins i tortugues marines, més de 1.000.000 d’aus marines per consum o estrangulament.

Cadena alimentària marina contaminada

Els estudis confirmen que la cadena alimentària marina, de la qual depèn l’home, està contaminada. Per començar els essers microscòpics que componen el plàncton marí mengen microplàstics, al igual que animals filtrants com els musclos. També els peixos de moltes espècies comuns s’estan alimentant amb fragments de plàstic. La ciència tot just està començant a estudiar aquest fenomen, i poc es sap del seu impacte a la salut dels animals i les persones. (fonts).

A més de la toxicitat pròpia del plàstic, les partícules de plàstic al mar tenen la propietat química d’atreure i acumular contaminants hidrofòbics (es a dir, oliosos) de l’aigua de mar, com DDT i PCBs. Es a dir, que els plàstics son “esponges” químiques per contaminants perillosos que arriben als mars procedents de l’agricultura i la industria i lis obren la porta perquè entrin a la cadena alimentària.

Solucions

• Utilitzar bosses de altres gèneres quant surtis a comprar.
• No utilitzar bombetes.
• Evitar l’ús de plats i coberts de plàstic.
• Evitar l’ús d’ampolles plàstiques d’un sol us.
• Utilitzar encenedors que es puguin recarregar.
• Evitar fumar i/o llençar les burilles al terra.
• Participar de les neteges i platges i/o fons marí.
• No llençar bosses plàstiques ni brossa a la platja.