Les escombraries plàstiques són també culpables del canvi climàtic

Es sap que, al descompondre’s, el plàstic allibera una varietat de substàncies químiques que tenen un impacte negatiu en els organismes i ecosistemes. Ara un equip de científics de La universitat de Hawaï ha descobert que aquesta degradació contribueix també a l’escalfament global. Quant els plàstics més comuns es veuen exposats a la radiació solar emeten al descompondre’s dos potents gasos d’efecte hivernacle: metà i etilè. Amb aquesta troballa els plàstics passen a convertir-se en una font no registrada de contaminants que atrapen el calor.

D’entre tots els plàstics, el pitjor enemic del clima es el polietilè, conclou l’estudi, els resultats dels quals han sigut publicats a la revista científica Plos One. Aquest material –que s’utilitza, per exemple, a les bosses de la compra- es l’emissor més prolífic d’ambdós gasos d’efecte hivernacle. També es, segons l’estudi, el polímer sintètic més produït i llençat del mon.

Els autors de l’ investigació van analitzar el comportament dels plàstics més comuns. Van estudiar el policarbonat, l’acrílic, el polipropilè, el tereftalat de polietilè, el poliestirè, el polietilè d’alta densitat i el de baixa densitat. Tots aquests materials, molt comuns en el nostre dia a dia, van ser incubats en aigua de mar i exposats a la radiació solar durant varius dies per mesurar les emissions de metà i etilè durant el seu procés de descomposició.

“El plàstic representa una font de gasos climàticament rellevants que s’espera que augmenti a mesura que es produeix-hi i acumuli a l’ambient”, apunta David Karl, autor principal de l’estudi. Els gasos d’efecte hivernacle influeixen directament en el canvi climàtic i afecten a nivell del mar, les temperatures globals i la salut dels ecosistemes terrestres i marins, i influeixen a les turmentes i augmenten les inundacions, la sequera i l’erosió.

“Tenint en compte la quantitat de plàstic que arriben a les nostres costes i la quantitat de plàstic esposat a les condicions ambientals, la nostre troballa proporciona més evidencia de que tenim que aturar la producció de plàstic, especialment el plàstic d’un sol ús”, subratlla Sarah-Jeanne Royer, coautora de l’estudi.

Microplàstics als ecosistemes i estomacs dels animals

Els residus plàstics han passat a formar part dels ecosistemes dels nostres mars i oceans. Aquesta colonització arriba també als peixos i mol·luscs. Hi ha estudis que han detectat microplàstics o nanoplàstics en els estómacs o sistemes digestius d’aquests animals. Les persones tampoc ens lliurem d’aquesta contaminació ja sigui “directament, bevent aigua amb partícules de plàstic, o bé indirectament, menjant per exemple mol·luscs que han ingerit aquests contaminants”, explica Lluis Tort, catedràtic de Fisiologia Comparada de La universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Tort, coautor d’un estudi sobre l’efecte dels nanoplàstics en els mol·luscs, explica que el problema es que “l’organisme tracta els microplàstics o nanoplàstics com si fossin una amenaça i reacciona com ho faria en cas d’exposició a un al·lergen. Això provoca reaccions en alguns casos inflamatòries, d’estrès oxidatiu de les cèl·lules immunitàries”. L’expert adverteix també el risc de que els microplàstics i els nanoplàstics es converteixin en una plataforma per que bactèries o virus entrin en el nostre cos.