Les burilles de cigarrets, un dels majors contaminants del mar

Les burilles de les cigarretes poden ser una font important de contaminants metàl·lics de lixiviació en el medi marí i, potencialment, entrar a la cadena alimentària.

Així ho suggereix una investigació del Centre d’Investigació en Biotecnologia Marina del Golf Pèrsic de La universitat de Ciències Mèdiques de Bushehr, a l’Irán, publicada a la revista Tobacco Control.

Les burilles de cigarretes són la forma més comú de residu que es troba al medi marí, amb un estimat de 5 bilions llençades al medi ambient en tot el món cada any. L’ investigació anterior també ha suggerit que els metalls poden lixiviar des de les burilles dels cigarrets.

Per entendre les potencials implicacions, els autors van monitoritzar els nivells de metalls a les burilles de cigarrets en nou llocs diferents al llarg de la part del Golf Pèrsic a les zones costeres del port marítim de Bushehr durant l’estiu del 2015.

Els metalls avaluats van incloure cadmi (Cd), Ferro (Fe), arsènic (As), níquel (Ni), coure (Cu), zinc (Zn) i manganès (Mn) de burilles de cigarrets rebutjades en els 10 centímetres superiors dels sediments i dipositades a la marca de la marea a les platges.

El contingut de metall es va mesurar dos vegades, amb un període de deu dies entre mig, per avaluar l’impacte potencial de les corrents marines als nivells. Els nivells de cada un dels metalls van variar considerablement: de 79,01 ug/g a 244,97 ug/g de ferro i de 38,29 a 123,1 ug/g de manganès, per exemple. Els nivells d’arsènic van variar de 0,12 ug/g a 0,48 ug/g.

Diferències segons el cultiu i creixement del tabac

No obstant, va haver-hi poc canvi significatiu en els nivells entre les dues avaluacions, independentment d’on es van prendre les mostres. Es probable que el contingut metàl·lic variï segons el cultiu i el creixement de la fulla de tabac i l’aplicació de plaguicides i herbicides. Els metalls addicionals poden afegir-se durant la fabricació de cigarretes i/o mitjançant l’aplicació d’agents de brillantor en el paper d’embolcall, segons els investigadors.

Els filtres de les cigarretes, que estan fets d’acetat de cel·lulosa, poden actuar com altres plàstics proporcionant un conducte per transportar metalls en ambients marins, suggereixen els autors.

També senyala que la resposta de la vida animal i vegetal al contingut de metalls es molt variable.

“Mentre que l’elevada concentració de metalls pesats i traces a l’aigua i els terres poden afectar negativament a algunes espècies, la contaminació pot elevar la tolerància als metalls en altres organismes”, escriuen els investigadors.

“Tenint en compte la quantitat estimada de burilles de cigarrets escampades a l’any (4,95 bilions), la alliberació de metalls a partir de burilles de cigarrets escampades al medi marí pot augmentar el potencial de dany agut amb respecte a les espècies locals i entrar a la cadena alimentària”, suggereixen, però creuen que es necessita més investigació per entendre completament el comportament de lixiviació dels metalls a partir de burilles de cigarrets en el medi marí.