LA TRAMPA DEL PLÀSTIC

Coincidint amb el Dia Mundial dels Oceans, ahir 8 de juny, l’Associació per la defensa de la naturalessa WWF/ADENA va emetre un informe titulat: “Una trampa del plàstic. Alliberant de plàstic el Mediterrani”. En l’informe, analitzen els efectes que l’ús excessiu de plàstics, la pèssima gestió dels residus i el turisme de masses està tenint en una de les regions més visitades del món, el Mar Mediterrani.

A Europa, produïm una enorme quantitat de residus plàstics, la majoria des quals s’envien a abocadors i, com a resultat, milions de tonatges de plàstics acaben al mar Mediterrani cada any.

Espanya es el segon país que més plàstic aboca al Mediterrani després de Turquia i el quart país de la UE que més plàstic consumeix.

Platges abocadors:

Esment destacat mereix l’impacte de la contaminació per plàstics té en el turisme i viceversa. Els països mediterranis acullen cada estiu a 200 milions de turistes, que incrementen les escombraries marines en un 40% cada estiu.

I un dany associat a aquesta contaminació podria ser que la fama del paradís del Mediterrani i les seves platges es vegi qüestionada, donada la brutícia plàstica que s’acumula en platges i aigües.

Plàstics: una amenaça per a la salut:

Aquesta elevada concentració de plàstics, es una clara amenaça per les espècies marines i per les aus... i per suposat, per a la salut humana.

Al mar Mediterrani, la ingestió per plàstic amenaça a 134 espècies (peixos, tortugues marines, mamífers i aus).

• Els trossos grans de plàstics danyen, asfixien i inclús maten als animals marins, incloent espècies amenaçades i protegides, com les tortugues marines i les foques monjo.
• Totes les tortugues marines que viuen al Mediterrani han ingerit plàstics. En alguns espècimens s’han trobat fins a 150 fragments.
• S’estima que el 90% de les aus marines tenen fragments de plàstics en els seus estómacs.
• A més, les restes de plàstic contenen contaminants orgànics, com plaguicides, PCB, amoni o bisfenol A. En el moment en que els contaminants plàstics entren en el cos, interfereixen en importants processos biològics, causant danys en el fetge i alteracions hormonals.

Però el problema no es queda aquí, no es un problema només de “afear” les platges i matar animals. Ens afecta als éssers humans. Quant mengem, aquets plàstics entren en la cadena alimentaria i acaben en els nostres plats!. No només mengem tonyina, mengem tonyina amb l’estomac ple de plàstic. S’estima que el 18% de les poblacions de tonyina i peix espassa tenen restes de plàstics en els seus estomacs.

Cal fer alguna cosa, i cal fer-ho ja. Possibles solucions. Què demanen des de WWF?

Reducció, reciclatge, polítiques i innovació:

Basant-se en les últimes dades i evidències científiques de l’ús dels plàstics a Europa, en aquest informe presenten una fulla de ruta de les accions urgents que institucions, empreses i ciutadans deuen portar a terme per evitar que els plàstics arribin al mar.

Segons l’informe, els retards i les deficiències en la gestió dels residus plàstics a la majoria dels països del Mediterrani estan entre les causes principals de la contaminació per plàstics:

• Només es recicla un terç dels 27 milions de tonatge de residus de plàstic que es produeixen a Europa cada any, i la meitat de tots els plàstics d’Itàlia, França i Espanya acaba en abocadors.
• Els plàstics reciclats representen, en l’actualitat, només el 6% dels plàstics consumits a Europa.

Es fonamental, l’adopció d’un acord internacional, legalment vinculant, per eliminar els abocaments de plàstics als oceans.

A més, té que estar recolzat per forts objectius nacionals per aconseguir el 100% de plàstics reciclats i reutilitzables per al 2030 i per prohibicions nacionals als plàstics d’un sol ús, com les bosses.

També fan, una crida a les empreses per que inverteixin en innovació i disseny per aconseguir un ús del plàstic més efectiu i sostenible.

L'Informe Una trampa del Plàstic. Alliberant de plàstic el Mediterrani en PDF el pot consultar en l'arxiu adjunt