La presencia humana altera els ecosistemes marins inclús en àrees protegides

Las àrees marines protegides tenen cinc vegades més peixos que els esculls de pesca lliure, segons alerta una investigació massiva basada en l’estudi de prop de 1.800 esculls de corall tropicals situats en diferents punts del planeta. Encara així, la biomassa de peixos en reserves on la pressió humana es intensa només té “una quarta part dels peixos respecte a zones protegides on aquest impacte es menor”, destaca en un comunicat Josh Cinner, professor del Centre d’Excel·lència per Estudis de Esculls de Corall i màxim responsable de l’estudi. Els resultats demostren, per tant, que la protecció d’àrees es beneficiosa per la biodiversitat, però que inclús en zones protegides d’alt compliment, l’impacte humà altera els ecosistemes marins.

Els científics que s’encarreguen d’estudiar l’evolució dels esculls de corall han estat “intrigats durant molt de temps” per conèixer la causa del deteriorament, segons comenta Camilo Mora, professor de La universitat de Hawaï i expert en amenaça a la biodiversitat. Tot apunta al fenomen de la gravetat. Es tracta d’una analogia que empren Mora i altres científics implicats en l’estudi per referir-se a l’atracció que els recursos naturals exerceixen sobre les poblacions humanes.

Encara que la sobrepesca es una de les majors amenaces per la biodiversitat marina, un de cada tres peixos capturats en tot el mon no arriba a consumir-se, segons l’últim informe de l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i la Agricultura (FAO, per les seves sigles amb anglès). Les causes son diverses. La majoria de les pèrdues es deuen a la falta de coneixement o recursos necessaris per mantindre el peix fresc, però també es torna al mar gran quantitat de peixos per la seva mida reduïda o per ser una espècie no desitjada, segons l’informe. Des de l’any 1961, a mida que ha crescut la població, “l’augment global anual de consum de peixos s’ha doblat, demostrant que el sector pesquer es crucial per aconseguir un mon sense fam ni desnutrició”, sosté a l’informe José Graziano da Silva, director general de l’organització.

“El desaprofitament d’aliments en un planeta famolenc es escandalós”, segons lamenta en un comunicat Lasse Gustavsson, directora executiva d’Oceana a Europa, una organització internacional dedicada a la conservació dels oceans. L’experta considera aquesta pèrdua d’aliment, “un gran motiu de preocupació per la seguretat alimentària mundial”.

Un altre símptoma de la decadència d’aquests ecosistemes marins es l’absència de depredadores superiors, es a dir, aquells que es situen a la part alta de la cadena alimentària. “L’impacte de les persones es tan tremend que no trobem un sol tauró pròxim als essers humans”, afirma Camilo Mora, que considera més probable “que li caigui un llamp dos vegades en un dia assolellat que trobar un tauró en un escull prop de la població”. La probabilitat de trobar un d’aquests exemplars, no obstant, “es dobla a mida que ens allunyem de zones molt poblades”, sosté Aaron MacNeil, coautor de l’estudi i investigador de La universitat de Dalhouise, en Català.

La lenta reproducció dels superdepredadors, l’edat de maduresa sexual del qual ronda els 20 anys, complica encara més la supervivència d’aquestes espècies, posat que “en aquest temps la probabilitat de que algú els capturi es molt alta”, lamenta Mora. Encara que la desaparició de depredadors podria fomentar la conservació d’espècies que ocupen esglaons més baixos de la cadena tròfica, “desafortunadament també els capturem”, assegura el professor, “deixant la biodiversitat de molts esculls completament esbiaixada a una o dos espècies”.