La importància dels reconeixements mèdics en el busseig i en activitats subaquàtiques professionals
La importància dels controls de salut en activitats subaquàtiques.
El desenvolupament de qualsevol activitat professional en un medi hiperbàric o subaquàtic, ha de tenir en compte les condicions psico-físiques dels bussos, per garantir l’èxit de qualsevol operació.
El fet de realitzar una immersió, independentment del tipus de busseig que es porti a terme, implica una sèrie d’adaptacions a la fisiologia del cos humà. Això es deu fonamentalment a dos factors: el primer és l’augment de la pressió ambient i de la densitat en el medi aquàtic; el segon uns canvis de volum i pressions parcials dels gasos respirats.
Aquestes condicions generen un augment dels requeriments, principalment de l’aparell cardiovascular i respiratori, que exigeixen que no hi hagi malalties o alteracions prèvies en aquests treballadors que poguessin impedir o dificultar citades adaptacions.
Bàsicament, això és el que es tracta d’establir en el que es denomina reconeixement mèdic inicial o previ a l’inici de l’activitat subaquàtica, es a dir, es busca descartar l’existència d’alteracions que puguin suposar una contradicció per adaptar-se a aquestes exigències que comporten el medi hiperbàric i/o subaquàtic.
Existeixen alteracions de tipus absolut que impossibiliten qualsevol activitat subaquàtica i n'hi ha relatives, sent aquí on comencen les diferències entre el busseig professional i altres tipus de busseig.
És evident que la pràctica del busseig com activitat laboral, a diferència del d’esbarjo, el militar i inclús el científic, té unes característiques pròpies que justifiquen que qui les realitza han de tindre un estat de salut i normalitat funcional que eviti possibles complicacions i riscos, tant per la seva salut com per la seguretat i la de tercers. Citada “normalitat” pel que fa a l’estat de salut del bus, ha de ser convenientment acreditada mitjançant l’expedició d’un certificat mèdic.
El bussejador professional habitualment realitza treballs similars als que s’efectuen a terra, amb els riscos propis de cada un d’ells –com soldadura o construcció- als que s’ha d’afegir els riscos específics de portar-los a terme sota l’aigua, amb les condicions canviants en llocs com ports, centrals tèrmiques, depuradores, exposats al fred o a els corrents.
Per tant, entra aquí la figura de la Prevenció de Riscos Laborals i les obligacions que estableix en el seu apartat de vigilància de la salut per a qualsevol treballador.
I aquest concepte, el de vigilància de la salut, està íntimament lligat a la mateixa activitat en si mateixa. Una mateixa patologia (per no dir simplement una alteració fisiològica) pot condicionar que un treballador no sigui apte per una activitat i si per altres.
