La desoladora imatge de les restes d’una tortuga embolicada en una xarxa de pesca de niló

La impactant imatge va ser presa per un equip de rodatge que estava realitzant un documental a la península de Cabo York al nord de Queensland, Austràlia.

L’equip ha publicat la imatge per conscienciar sobre el problema de les xarxes fantasma, xarxes de pesca abandonades, perdudes o descartades d’alguna manera.

Incapaç de desprendre’s d’ella, la tortuga va morir ofegada i va ser arrossegada fins la costa amb la xarxa encara firmament embolicada a la seva closca. La imatge formarà part del documental Blue que s’estrenarà a l’Ocean Film Festival.

Rosie Fuller, de 36 anys, coordinadora del grup, deia: “Aquestes imatges revelen els horribles efectes de la contaminació per plàstic i les xarxes fantasma a la vida marina i els oceans del mon.

“El documental Blue destaca els problemes als quals s’enfronta la vida marina en tot el mon, sovint en llocs salvatges i remots que un creuria intactes dels estralls del mon modern.

“No obstant això, la realitat es molt diferent”

Els experts creuen que durant l’última dècada s’han vist afetades per les xarxes fantasma fins a 10.000 tortugues només front la costa d’Austràlia.

“Les xarxes fantasma atrapen tota classe de vida marina, però les tortugues són les més afectades ja que neden i s’alimenten a les corrents que transporten les xarxes,” diu Fuller.

“No tenen cap possibilitat d’escapar una vegada atrapades, i poden anar a la deriva durant dies abans de morir per ofegament.”

Fuller segueix: “Actualment el 60 per cent de les aus marines han ingerit plàstic i es preveu que aquesta xifra augmenti un 99 per cent al 2050. Sovint un pollastre d’au marina morirà després d’ingerir el plàstic regurgitat dels seus pares, que han confós el plàstic per aliment,” diu.

Al documental Blue, la Dra. Jennifer Lavers, qui treballa amb aus marines a la remota illa Lord Howe al Pacífic Sud, explica que ha trobat pollastres amb més de 275 trossos de plàstic als seus estómacs.

“Si no els mata, lis acaba provocant desnutrició i atrofiament a les ales, un mal començament per la seva migració de 5.000 km”, diu.

“En els últims anys ja ha desaparegut la meitat de la vida marina. Les poblacions de peixos segueixen disminuint. Entorn una de cada quatre espècies de taurons, ratlles i quimeres està amenaçada d’extinció degut principalment a la sobrepesca”.

Es preveu que al 2050 hi haurà més plàstic que peixos al mar.

“Existeix un embornal de plàstic als nostres oceans i es duplica en grandària cada 10 anys,” diu. Per comprendre la magnitud de la contaminació per plàstic: el lloc més profund de l’oceà es la anomenada fossa de les Marianas, en el Pacífic occidental. En aquesta fossa, de 10.893 metres de profunditat, es va trobar una bossa de plàstic, convertint-se en el objecte de plàstic localitzat a més profunditat del mon. Per fer-nos una idea: la bossa va ser trobada a una profunditat major que 33 torres Eiffel posades en vertical.

Segons informa l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i la Agricultura (FAO), el problema de les xarxes fantasma està empitjoren degut al increment a l’escala de les operacions de pesca global i la introducció d’equip d’alta duració fabricats amb materials sintètics de gran durabilitat.

La major part de l’equip de pesca no es descartat deliberadament sinó perdut en tempestes o fortes corrents o com a resultat de “conflicte d’equip”, per exemple, pescant amb xarxes en àrees on hi ha trampes de fons amb les quals poden embolicar-se.