La costa catalana, una selva a l'estiu
La falta de vigilància facilita que les normes de navegació i de pesca siguin ignorades i s'abusi de la utilització del litoral.
On trenquen les onades comença un món molt diferent del reguladíssim i vigilat espai terrestre. L'espai marítim litoral és competència de l'Estat, que l'administra a través de les capitanies marítimes, supeditades a l'autoritat militar fins al 1992 i, des de llavors, dependents del ministeri de Foment. Però la vigilància que realitzen les capitanies és pràcticament inexistent, simbòlica, de manera que l'espai marítim litoral és un món on resulta molt senzill saltar-se les normes. I l'abús es converteix en la norma.
Les normes de navegació obliguen els vaixells a mantenir una distància de cinquanta metres respecte de la costa, i regulen que les naus que entrin en aquesta zona de cinquanta metres ho hauran de fer a molt baixa velocitat, de la mateixa manera que no es pot superar els 3 nusos de velocitat en la circulació dins d'un port. Les petites embarcacions privades rarament respecten aquestes distàncies, però tampoc no ho fan els creuers professionals que transporten passatgers. L'impacte d'aquests darrers en la zona per on gaudeixen del mar nedadors, submarinistes o embarcacions a rems és molt més gran.
També es preveu una zona dins la qual no es poden calar palangres, uns arts de pesca habitualment compostos per dues boies anomenades popularment galls entre les quals es disposen hams en diferents quantitats.
Alguns palangres poden estendre's al llarg de quilòmetres i contenir centenars d'hams. Aquests arts de pesca han d'estar a un mínim de cent metres de la costa, mai en fons de menys de deu metres de profunditat i han de ser senyalitzats tal com preveu la normativa. En la pràctica, molts palangres es calen a tocar de la costa, marcats amb un simple bidó i pescant en zones on es refugia el peix petit i els exemplars joves, incrementant així la sobrepesca que està convertint el nostre litoral en un paradís mort.
També generen un gran impacte les grans embarcacions que porten turistes, generalment grans grups d'adolescents, a gaudir de festes al mar. Ocupen grans espais amb les seves eslores i el soroll n'expulsa les petites embarcacions o banyistes que vulguin gaudir del mar amb tranquil·litat. Fondegen lliurement arran de costa i fan negoci explotant un espai públic sense limitacions.
La noticia segueix al: Diari de Girona
