La Costa Brava aspira a ser al 2020 reserva de la biosfera

23/07/2018

Un total de 70 municipis formarien part de la candidatura que abasta els 4.170 km2.

La Costa Brava ha iniciat la carrera per ser declarada l’any 2020 reserva de la biosfera, un reconeixement internacional concedit per la Unesco que advoca per la conservació del paisatge, el ecosistema i la sostenibilitat. De completar-se amb èxit el procés, seria el tercer destí de Catalunya amb aquest segell darrera el Montseny i les Terres de l’Ebre. A nivell mundial existeixen unes 700 reserves de la biosfera, de les quals 48 estan a Espanya, el país amb més distintius de tot el món.

La proposta preliminar amb la que treballa la Diputació de Girona –impulsora de la iniciativa- es que la reserva de la Costa Brava abasti 70 municipis de l’Alt Empordà, Baix Empordà i la Selva amb l’única excepció de Llagostera, al Gironès. L’àmbit inclou tots els municipis de la línia de la costa –de Portbou a Blanes- i també zones de interior que sumen 330.000 habitants, més del 40% de la població censada a la província.

Des del punt de vista ambiental, el segell compromet al territori a adoptar una sèrie de mesures en pro de la sostenibilitat. Unes actuacions que tindran que ser consensuades i definides pels propis ajuntaments i diferents agents socials del territori. Per exemple, que els pescadors adoptin vedes voluntàries o plans de gestió de determinades espècies en perill d’extinció com ja ocorre a algunes confraries; que els municipis es comprometin a aconseguir nivells de reciclatge més altes i a gestionar millors els recursos hídrics, que el sector nàutic implanti mesures per evitar la contaminació marina, que els pagesos adoptin accions en pro de la producció ecològica i integrada o que s’utilitzin dejeccions ramaderes per crear energia i reduir el problema dels nitrats a les aigües son algunes de les iniciatives que ajudarien a millorar el medi ambient. En tot cas, els promotors de la candidatura preveuen que siguin els propis col·lectius els que adoptin millores.

El 33% del territori de Girona està protegit per la llei i no es permet construir.

De moment, al llarg d’aquest mes de juliol la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme s’han reunit amb els ajuntaments que formarien part de la reserva per recavar recolzaments i a partir del mes de setembre els agents socials, institucionals i econòmics deuran consensuar totes aquelles actuacions que presentaran a l’informe final de l’Unesco.

“Una reserva no comporta cap restricció normativa pel simple fet de ser-ho, però si que te que haver-hi el compromís de la societat de treballar amb criteris de sostenibilitat”, afirma Marc Marí, cap de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. Marí explica que una reserva te tres funcions bàsiques: conservar el patrimoni, fomentar el desenvolupament econòmic i humà sostenible i treballar amb altres territoris que formen part de la xarxa de reserves. La Unesco cada deu anys analitzarà el grau de compliment d’aquestes propostes marcades a la fulla de ruta i podria retirar la reserva de la xarxa mundial si el territori no ha complert amb els objectius marcats. Cosa que es poc habitual, ja que des de que es va crear aquest reconeixement l’any 1971, només un total de 38 reserves de la Biosfera de 8 països diferents han sortit de la xarxa mundial.

Marí explica que no tots els territoris poden ser reserves. Per exemple tenen que tindre una o varies zones protegides per la llei com son en aquest cas els parcs naturals del Cap de Creus, Aiguamolls de l’Empordà i Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Actualment el 33% de la superfície de la demarcació de Girona està protegida per la llei. Això, sumat a la potent marca Costa Brava i a uns serveis turístics de qualitat son factors que juguen a favor de la futura reserva. Pel contrari, un model de turisme convencional, basat en el creixement sostingut pel nombre de visitants i les cicatrius que algunes infraestructures han deixat al territori es situen a la part negativa de la balança.

Una reserva no pot desclassificar sol urbanitzable ni crear parcs naturals.

Una de les particularitats de la candidatura de la Costa Brava es que contempla àmbit terrestre i marí, un fet que podria ser un punt a favor a la concessió del segell per part de la Unesco. Segons la proposta inicial, un total de 2.880 km2 son marins. El director de la Fundació Mar, Miquel Ventura, enumera la sobreexplotació pesquera, la contaminació i la destrucció d’espècies com la nacra, mol·lusc bivalve present al Mediterrani, com algunes de les amenaces marines.

“El mar digereix tota la contaminació que es produeix a la terra”, afegeix. L’ús de vehicles elèctrics, que les calefaccions siguin sostenibles, la presencia de centres de reciclatge d’embarcacions nàutiques o evitar la sobrepesca al Mediterrani –on s’assegura que es pesca cinc vegades més del que es podria- son algunes de les accions que tindrien que anar encaminades a millorar la situació.

El sector econòmic i turístic veu el segell com una gran oportunitat per captar turisme més conscienciat amb el medi ambient. “Ser reserva es el camí a seguir si volem seguir tenint dintre de 50 anys un destí com el que tenim ara”, explica el director del Patronat de Turisme Girona Costa Brava, Ramon Ramos, que confia també en que el segell ajudarà a millorar la qualitat de l’oferta hotelera actual reduint el nombre de places existents.

 

Un plus per el territori

Els ajuntaments de la futura reserva veuen la candidatura com un “plus” per el territori. L’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, assegura que qualsevol distintiu de qualitat implica un compromís amb el medi ambient. Va recordar que Roses està inclosa al selecte Club de les Badies més Maques del món, avalat per la Unesco. L’alcalde de Palamós, Lluis Puig, va assegurar que el municipi treballa en pro de la sostenibilitat i va posar com a exemple la reordenació de l’entorn de la platja del Castell o la veda biològica dels pescadors de gamba. A Cadaqués s’han substituït morts de fondeig antics per altres ecològics i s’està analitzant l’impacte sobre el fons marí. Malgrat aquestes accions i de les que comporti la candidatura, grups ecologistes veuen difícil aconseguir el distintiu per l’elevada fragmentació del territori i l’impacte urbanístic.

 

Font: lavanguardia.com