L’última oportunitat pels nostres oceans: en quatre preguntes

Així que, per què es tan especial aquest tractat?

Increïble, però cert: a l’actualitat, les aigües internacionals dels nostres mars més enllà de les fronteres nacionals, també coneguts com l’alta mar, que cobreixen aproximadament dos terços del nostre planeta blau, estan quasi, quasi completament desprotegits. Hi ha diversos tractats i organitzacions que son responsables de gestionar l’alta mar, però principalment per extreure i explotar, no per protegir-los. I ara tenim l’oportunitat de canviar aquesta tendència: en virtut del Treball Global dels Oceans, seria possible una gran xarxa de santuaris a través dels oceans del món, protegint almenys el 30% dels mateixos per al 2030.

Per què es important protegir els oceans i les seves aigües internacionals?

Els oceans son l’hàbitat més gran a la terra, la major font d’aliment per animals i humans. I cada segona inhalació d’oxigen que respirem prové dels oceans. Sense els oceans, no podem sobreviure en aquest planeta. I no només hi ha aigua, es un món meravellós ple de vida! Les aigües blaves i obertes dels nostres oceans alberguen una diversitat de vida silvestre, que inclou tortugues, balenes, taurons i dofins. I inclús molt baix, en el fons marí, els enigmàtics esculls de corall d’aigua freda i els jardins d’esponges prosperen en la foscor: sovint conformen la coberta viva d’antics muntanyes submarines gegants que proporciones refugi per a peixos d’aigües profundes i moltes altres criatures. Estem començant a explorar aquest món misteriós. Però una cosa ja està clara: si no el protegim ara, el perdrem abans de que arribem a conèixer-los en profunditat.

Però, no està fora de perill la vida marina als oceans?

Així era fins el segle passat. Però avui en dia, amb la pesca industrial, la contaminació i inclús la mineria del fons marí en augment, la vida marina córrer més perill que mai: les flotes pesqueres modernes arriben ja a les zones més remotes i cada vegada a aigües més profundes, milions de tones de peixos queden atrapats en xarxes i altres arts de pesca cada any, i amb ells desenes de mils de tortugues, taurons i dofins. Al mateix temps, al voltant de vuit milions de tones de plàstic arriben els nostres oceans cada any, convertint-los en l’abocament de brossa més gran del planeta m’entres ofega i ofega a molts dels seus habitants. I per últim, però no menys important, els efectes del canvi climàtic, com l’acidificació dels oceans i l’escalfament global, fan que la protecció dels oceans sigui més urgent que mai. La vida marina mereix un descans. Necessita santuaris oceànics que estiguin fora dels límits d’activitats extractives i destructives, on puguin recuperar-se i prosperar.

Els científics i científiques demanen que almenys el 30% dels oceans del mon estiguin protegits al 2030, tant dintre com fora de les fronteres nacionals. Però fins ara només l’1% dels oceans mundials estan protegits.

Es per això que necessitem una xarxa completa de santuaris marins en tot el món. I el Tractat Global de l’Oceà ho faria possible.

De què tracta exactament la reunió a Nova York i que planteja Greenpeace?

Els pròxims dos anys són crucials: reconeixeran els governs del món la seva responsabilitat i posaran l’objectiu de la protecció dels oceans per sobre dels interessos comercials? Ara es el moment de posar el rumb correcte. Les negociacions duraran fins el 2020 i la lluita amb prou feines comença ara. Per aconseguir un canvi real, el Tractat dels Oceans té que tindre el poder de crear, a través dels seus Estats membres, santuaris oceànics amb mesures de protecció efectives en tots els mars del món. Greenpeace treballarà amb totes les seves forces per aconseguir-ho. Estarem al terreny, a Nova York, per recordar als governs de que es tracta tot això: un món meravellós ple de vida que tenim que preservar per les generacions futures.