L'escalfament de l'aigua indueix la floració de les prades marines de Posidònia oceànica

05/07/2018

Un equip internacional de científics, del que forma part l’Institut Espanyol d’Oceanografia, ha estudiat aquest inusual fenomen de forma experimenta

Científics de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), la Stazione Zoologica de Nàpols, La universitat de Barcelona i el Centre d’estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), han obtingut la primera evidència experimental sobre com l’augment de la temperatura de l’aigua indueix la floració de les praderies de Posidònia Oceànica al Mediterrani, un fet que aporta cert optimisme davant la situació de declivi d’aquesta espècie, que podria tindre una major capacitat de resposta davant l’escalfament global del pensat fins avui.

La Posidònia oceànica es una planta marina que, a l’igual que els seus ancestres terrestres, es desenvolupa vegetativament per clonació i es reprodueix sexualment mitjançant la producció d’inflorescències (grups de flors) fàcilment observables a la tardor. No obstant això, en aquesta espècies mediterrània el creixement es molt lent i la floració es un fenomen bastant irregular, la qual cosa representa una important desavantatge per resistir i adaptar-se als canvis del medi, en particular als ràpids canvis imposats pel canvi climàtic, especialment intens a les zones costeres mediterrànies.

Aquest nou estudi, basat en un experiment amb plantes de Posidònia oceànica cultivades a laboratori, ha sigut recentment publicat a la revista Marine Pollution Bulletin. Per realitzar l’experiment, els científics van recol·lectar plantes de Posidònia oceànica de la costa catalana a 6 metres de profunditat, que van ser traslladades immediatament al sistema experimental desenvolupat als laboratoris del Centre Oceanogràfic de Murcia del IEO. Fins avui, el manteniment d’aquestes plantes en condicions de laboratori era extremadament complicat, però el desenvolupament d’aquest sistema ha permès la realització d’experiments en unes condicions molt pròximes a les naturals i a escales de temps adequades per observar aquest tipus de respostes.

Una vegada aclimatades, les plantes van ser exposades durant sis setmanes a un estrés tèrmic similar al que experimenten al mar a conseqüència de les onades de calor, fenomen cada vegada més freqüent al litoral mediterrani a conseqüència del canvi climàtic global. Al final de l’experiment, es va poder comprovar que una considerable proporció de les plantes exposades a l’escalfament experimental havia florit, al contrari que les plantes mantingudes a una temperatura normal, en les quals no es va desenvolupar inflorescència alguna.

Aquest resultat sense precedents demostra que la temperatura es un factor primari capaç d’induir la floració d’aquesta planta marina, el que a més confirma la relació entre les observacions de floració d’aquesta espècie i l’ocurrència de les ones de calor posada en evidència es estudis anteriors, però només de forma correlacional. Es va comprovar a més que ambdues poblacions experimentals (les escalfades i les no escalfades) tenien les mateixes característiques genètiques, de forma que no cap la possibilitat de que un factor de tipus genètic influencies en el resultat observat, posant en evidència que la temperatura està implicada directament en l’activació del procés de floració en aquestes plantes marines.

Aquests estudis s’engloben en el marc del RECCAM, un projecte d’investigació coordinat per La universitat de Barcelona i en el que participen per igual l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), a més de comptar amb la col·laboració de la Stazione Zoologica de Nàpols. En citat projecte investigadors treballen per conèixer la resposta davant l’escalfament global de les praderies de Posidònia oceànica, un dels ecosistemes més amenaçat i, a la vegada, de major valor ecològic del Mediterrani. I ho fan des de diferents enfocaments poc explorats fins a dia d’avui: genètic, fisiològic, morfològic i del mateix ecosistema, incloent les seves interaccions amb altres espècies. Teresa Alcoverro, investigadora del CEAB, indica que “amb els resultats s’espera contribuir de manera pràctica a l’avaluació de la vulnerabilitat d’aquets ecosistemes i ajudar a la pressa de decisions a partir de sòlides bases científiques”.

 

Font de la notícia: Institut Espanyol d'Oceanografia