Es tracta d’un fenomen que en els últims mesos ha anat en augment a una velocitat vertiginosa. En només cinc o sis mesos l’índex de mortalitat d’aquest macroinvertebrat, autèntic amo i senyor dels fons sumarials rocosos de Canàries, i el responsable dels Blanquizales (que es com es denomina als fons rocosos que han perdut la seva cobertura vegetal i animal per l’acció raspadora d’altes densitats d’aquests eriçons, tal i com ho defineixen els biòlegs) està sent fulminat.
En aquest breu espai de temps la seva desaparició com per art de màgia, ronda ja el 95% de la població, quant només a l’abril, l’índex de mortalitat s’elevava al 50%, segons explica Rafael Mesa, instructor de busseig, naturalista i estudiós del fenomen, que porta anys netejant d’eriçons el litoral de la illa, amb campanyes de conscienciació, per evitar la sobrepesca i la contaminació, a través del Club Pastinaca. Des del seu punt de vista “l’origen de l’altíssima mortalitat que està afectant a aquesta espècie no es coneix a ciència certa”.
Mesa, precisa que ell no es biòleg i per tant es tindria que consultar als experts per que realitzin un anàlisis més detallat de que es el que està succeint, però la realitat es que a dia d’avui l’eriçó Diadema (o de Mar) està sent absolutament eliminat.
Una de les teories:
Segons la seva opinió, i després d’haver estudiat el comportament de la espècie durant dècades, un indici pot estar en que l’aigua es troba a una temperatura inusual, molt per sota de l’habitual a aquestes altures de l’any. “Pot influir aquesta anomalia tèrmica”, explica. “A l’agost no es normal que l’aigua estigui només a 20 graus i unes poques dècimes i el fet de que l’aigua estigui tan freda es el que podria haver afavorit que alguns virus o bactèries hagin trobat el brou de cultiu per al seu desenvolupament, portant a la aniquilació materialment a aquesta espècie tan nociva pels fons marins canaris”.
“De continuar aquesta dinàmica –escriu Mesa a la seva compte de Facebook –s’aconseguiran percentatges propers al 100% de morts. Cap canvi tan brusc com aquest es bo per l’ecosistema, ara, al desaparèixer milions d’eriçons que exterminen les algues, aquestes experimentaran un aflorament massiu que a mitjà termini, generaran problemes com un desenvolupament d’algues descontrolat...”.
“Cassos semblants han tingut lloc en el Carib i Maderia, en el cas del Carib el 99% de la població va desaparèixer i la seva recuperació ha sigut lenta...”, explica. També senyala, “la culpa de tot el que passa es nostre, l’important es conservar l’ecosistema”, “el furtivisme, la pesca professional i esportiva sense control i la contaminació, mantenen a les comunitats de peixos a la vora de la desaparició”.
