Gràcies a les Confraries de Cadaqués i Port de la Selva, 140 gorgònies han sigut trasplantades
Els pescadors de Cadaqués i el Port de la Selva i científics del CSIC treballaran plegats per mitigar l'impacte de la pesca i replantar les gorgònies capturades
Investigadors de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, van iniciar el projecte “Conservació i Recuperació de Poblacions de Gorgònies de Profunditat mitjançant la Restauració Ecològica i Mitigació dels impactes de la Pesca” (ResCap). Emmarcat en el Programa Pleamar de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, ResCap està cofinançat pels Fons Europeu Marítim i Pesca (FEMP).
L’objectiu principal del projecte es recuperar els fons marins profunds de la plataforma continental al Cap de Creus (Girona), declarada com Lloc d’Interès Comunitari (LIC) en el marc de la Red Natura 2000 de la Unió Europea.
El projecte, dirigit per Andrea Gori, investigador del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), desenvolupant formes innovadores de recuperació dels hàbitats marins. Per a això, els investigadors es coordinaran amb els col·lectius de pesca artesanal de les confraries de Port de la Selva i Cadaqués.
Els pescadors, amb l’ajuda de científics, recolliran i replantaran les captures accidentals de les gorgònies atrapades a les seves xarxes. Aquets exemplars es portaran a dos centres de recuperació, un a Port de la Selva i l’altre a Cadaqués, creats en el marc d’aquest projecte. En les seves instal·lacions, els científics “curaran” les gorgònies i les prepararan per la seva replantació, utilitzant una tècnica que emula la forma en que els pescadors del canal de Menorca retornen les gorgònies al mar.
“A Menorca”, explica Andrea Gori, “les gorgònies creixen sobre un sostrat de cants rocosos. Quan els pescadors les atrapen accidentalment, les desenganxen amb cura de la xarxa i les retornen a l’aigua en el mateix lloc. A l’estar sobre una base de roca, la gorgònia cau al fons i segueix creixent sense problema”.
Les guarderies del mar
La zona on es porta a terme el projecte, fons marins d’entre 80 i 120 m al Cap de Creus, es caracteritza per unes comunitats en les que abunden especies estructurals, creadores d’hàbitat, com les gorgònies, que juguen un rol essencial en la protecció de les fases larvàries i juvenils de nombrosos peixos i crustacis.
Coneguts com “guarderies”, aquets hàbitats son essencials per la recuperació de les poblacions d’interès comercial, i per protegir la biodiversitat de la zona. “Es poden comparà els arbres a la terra, que creen hàbitats per a nombrosos animals. La destrucció d’aquestes especies, que tenen un creixement lent, implica la destrucció de l’hàbitat de molts peixos i crustacis”, diuen els científics.
Aquest es un dels primers projectes de restauració i mitigació dels efectes de la pesca que es realitza conjuntament amb els usuaris de la zona, en aquest cas els pescadors, afegeix Josep-Maria Gili, professor d’investigació de l’ICM. “Es una de les poques zones d’Espanya a la que s’ha arribat a un acord entre pescadors, científics i administració, per conservar l’hàbitat dels fons marins, i on s’ha entès que conservar vol dir fer-ho millor, no prohibir”.
El Cap de Creus està declarat Lloc d’Interès Comunitari (LIC). Per obtindre la declaració d’Àrea Marina Protegida es necessita un Pla de Gestió. “El nostre objectiu”, diu Josep-Maria Gili, “es ajudar a desenvolupar aquest Pla de Gestió i que la protecció de la zona sigui compatible amb una explotació respectuosa i sostenible dels recursos pesquers, i que aquest procés de restauració sigui un exemple per altres àrees de les costes mediterrànies espanyoles”.
