Experiment revela com els microplàstics de la superfície del mar acaben enfonsant-se en el sòl marí

A més d’aquestes partícules naturals, està la presencia al mar d’enormes quantitats de partícules plàstiques de mida inferior als 5 mm (microplàstics).

Encara que constantment estan entrant nous microplàstics als oceans del món i que alguns tipus de plàstics tenen una densitat relativament baixa i per tant queden suren a la superfície, les concentracions de microplàstics a la superfície dels oceans sovint són més baixes de l’espera’t. A més, en els últims anys s’han trobat repetidament microplàstics en els sediments del fons del mar. Que passa amb els microplàstics a la superfície del mar? Com aconsegueixen arribar a gran profunditat?

“La nostre hipòtesis va ser que els microplàstics, junt amb partícules biogèniques a l’aigua marina, formen agregats que possiblement acaben enfonsats a les capes més profundes d’aigua,” explica el Dr. Jan Michels, membre del clúster d’Excel·lència “The Future Ocean” i autor principal de l’estudi, publicat a la revista internacional Proceedings of the Royal Society B.

Per demostrar l’ hipòtesis, els investigadors van portar a terme experiments de laboratori amb microesferes de poliestirè de mides entre els 700 i 900 micròmetres. El comportament d’agregació de les microesferes es va comparar amb la presència i absència de partícules biogèniques. Els experiments van donar un resultat clar: la presència de partícules biogèniques era decisiu per la formació d’agregats. Encara que les partícules de microplàstics no formaven agregacions per si mateixes, si formaven, i amb prou feines en uns dies, agregats molts estables i pronunciats amb partícules biogèniques”, descriu la professora Dra. Anja Engel, encarregada del Centre Helmholtz d’Investigació Oceànica GEOMAR a Alemanya. Al cap de 12 dies, una mitjana del 73 per cent dels microplàstics estaven inclosos en els agregats.

“Vam assumir a més que les biopel·lícules presents a la superfície dels microplàstics tenen molt a veure amb la formació d’agregats”, explica Michels. Aquestes biopelícules estan formades per microorganismes, normalment bactèries i algues unicel·lulars, relativament enganxoses.

Per investigar la seva influència en aquestes agregacions, es van portar a terme experiments comparatius amb microesferes de plàstic purificades i microesferes de plàstic cobertes per una biopel·lícula.

“Els microplàstics coberts per biopel·lícules formaven els primers agregats amb partícules biogèniques al poc d’unes hores, molt abans i més ràpid que els microplàstics que estaven purificats al començament de l’experiment,” diu Michels. De promig, el 91 per cent dels microplàstics coberts per una biopel·lícula estaven presents en agregacions al cap de tres dies.

“Si els microplàstics estan coberts per una biopel·lícula i estan presents partícules biogèniques simultàniament, llavors es formen ràpidament agregacions estables de microplàstics i partícules biogèniques”, conclou Michels. En moltes regions dels oceans, es probable que la presència de multitud de partícules biogèniques i biopel·lícules en els microplàstics sigui la situació que més es doni.

“Aquesta es la raó del perquè es molt probable que els processos d’agregació que hem vist en els nostres experiments de laboratori tinguin lloc als oceans, amb una gran afectació en el transport i distribució dels microplàstics,” explica el Dr. Kai Wirtz, del GEOMAR, i qui ha participat en el projecte.