Els cetacis tenen ja la seva pròpia àrea marina protegida al Mediterrani

01/08/2018

Les grans balenes, catxalots, dofins i tortugues compten ja amb la seva pròpia àrea marina protegida front les costes espanyoles.

El Govern ha creat que una llarga franja d’aigües de jurisdicció espanyola –d’uns 85 quilòmetres d’amplada mitja- que discorre entre les costes catalana i valenciana i la de Balears sigui altament protegida i inclosa a la llista de Zones Especialment Protegides d’Importància per al Mediterrani (ZEPIM).

El Secretari de Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha subratllat que Espanya es un país “eminentment bolcat al mar” i la importància que te integrar les polítiques marítimes d’una forma transversal.

En el corredor que ara es protegeix es posa fi a noves prospeccions i a qualsevol tipus de nova activitat extractiva d’hidrocarburs i es prohibeix l’ús de sistemes d’investigació geològica subterrània per mitjans de sondes, aire comprimit, explosions controlades o perforacions.

 Espanya supera ja el 12% de les seves aigües protegides

Amb la declaració d’aquesta gran àrea, Espanya supera el 12 per cent de les seves aigües marines protegides, el que fa que es situï com uns dels països europeus amb major protecció i per sobre dels objectius del Conveni sobre Diversitat Biològica de Nacions Unides, que estableix que el 10 per cent de les aigües marines i costeres tenen que estar protegides al 2020.

Hugo Morán ha incidit en l’obligació que té l’Administració d’establir mecanismes de protecció que donin “certesa al futur” per que totes les activitats econòmiques tinguin capacitat de planificació i al seu judici el Decret que ha aprovat el Govern assegura l’equilibri entre la conservació i l’aprofitament dels recursos.

“Quant millor sigui aquest equilibri millor pels nivells de conservació que volem implementar, i molt millor també per garantir les expectatives de futur de les activitats vinculades al medi”, ha manifestat el secretari d’Estat, qui ha insistit que totes aquestes activitats, i en especial el sector pesquer, tenen ja que incorporar el concepte de “sostenibilitat” en les seves explotacions.

Morán ha destacat que una política d’aquestes característiques “te que ser consensuada” i requereix un ampli procés de concertació, i ha valorat l’esforç que fa Espanya amb aquesta protecció i la importància de que el país faci una aposta “decidida” pel sector pesquer tradicional i en l’àmbit del transport de mercaderies.

El corredor que es protegeix s’estén des del Cap de Creus, a Girona, fins al Cap de la Nau, al sud d’Alacant, i discorre en paral·lel a les costes d’Eivissa, Mallorca i Menorca (a una distancia d’uns 13 quilòmetres) i a les costes de Catalunya i Comunitat Valenciana (a una distància mitja de 38 quilòmetres).

“Una fita” del projecte Intermares

Aquesta àrea es una zona de pas migratori per al Rorqual Comú (el segon més gran del planeta, superat només per la balena blava), però també una zona d’alimentació per a una gran diversitat de diferents cetacis (catxalots, dofins, balenes cap d’olla o zífids) i per altres espècies de fauna marina, com la tortuga babaua, i nombroses espècies d’aus i taurons.

La protecció d’aquest Corredor suposa “una fita” dintre la conservació del medi marí, i l’elaboració del seu pla de gestió s’abordarà dintre del projecte de conservació marina Life Intemares que coordina la Fundació Biodiversitat del Ministeri per la Transició Ecològica, una iniciativa cofinançada per la Comissió Europea que està dotada amb 50 milions d’euros i en la que s’han involucrat totes les comunitats autònomes del litoral.

El secretari d’Estat ha destacat l’ importància i ambició d’aquest projecte i la garantia que suposa comptar amb el suport financer de la Unió Europea, i ho ha emmarcat en la senda de protecció i conservació dels oceans marcat per la ONU i en la crida de la comunitat científica per a fer front als grans desafiaments del segle XXI.

 

Font: EFEverde

  • Cap d'olla. Foto Ministeri per la Transició Ecològica