El tresor de Poseidon

El tresor de Poseidon es un llibre que explica als nens l’ importància biològica i ecològica que té la posidònia, el nom del qual procedeix del deu grec dels mars. Una planta aquàtica que produeix 20 litres d’oxigen diaris per cada metre quadrat, gran captadora de contaminants com el diòxid de carboni, però el valor del qual es va començar a conèixer a finals dels anys 90. “Es un verger, un bosc marí que marca la qualitat de l’aigua. La seva presència es el millor indicador mediambiental que existeix. La bellesa de la costa mediterrània es deu el filtre de la posidònia. Els organismes que estan a les seves fulles son els que produeixen l’apreciada sorra blanca”, senyala Miguel Ángel Mateo, científic del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), pertanyent al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Les praderies de posidònia, un hàbitat amb més de 400 espècies de plantes, de 1.000 peixos, crustacis i mol·luscs; un dels organismes vius més longeus del món, amb més de 100.000 anys d’antiguitat, ha sofert una progressiva regressió com a conseqüència de l’ocupació urbana del litoral i del canvi climàtic. Catalogades com espècie de flora protegida i hàbitat prioritari a conservar per la UE, els seus restes o acumulacions de fulles de posidònia a la vorera de la platja, que la majoria dels turistes considera brossa, esmorteeixen l’onatge i constitueixen un important mecanisme natural de protecció, evitant el retrocés de la línea de costa. “El ser humà està emetent quantitats desmesurades de diòxid de carboni en un temps rècord. Per això, una sèrie d’esforços es dirigeix, no tant a disminuir la quantitat que emetem, que no dona resultat, sinó a potenciar els ecosistemes de la biosfera que retenen, segresten el CO2”, assenyala l’investigador, que actualment treballa en el registre sedimentari de la posidònia en els assentaments arqueològics de Grècia, un projecte de la universitat pública australiana Edith Cowan. “Esperem que les datacions de carboni 14 ens proporcioni molta informació perquè constitueixen un arxiu històric i ambiental molt precís. El biòleg té la seva pròpia hemeroteca”, afegeix Mateo.

Les illes Balears posseeixen la major superfície de praderies de Posidònia oceànica d’Espanya, més del 55%. Compten amb 650 quilòmetres quadrats d’extensió. Es la vegetació marina més extensa en fons litorals entre cero i 35 metres de profunditat, arribant als 43 metres al Parc Nacional Marítim-terrestre de Cabrera. Les praderies de posidònia situades entre les illes d’Eivissa i Formentera, en el Parc Natural de Ses Salines, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco el 1999. La segona autonomia amb major superfície es la Comunitat Valenciana amb 320 quilòmetres quadrats, a la que li segueix Múrcia, amb 112, segons la Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa (UICN).

El Govern Balear va aprovar a finals un decret per protegir i preservar la fanerògama marina, endèmica del mar Mediterrani. La normativa estableix polítiques de gestió, ordenació i millora de la seva qualitat “harmonitzant-les amb les transformacions que es produeixen per l’evolució social, econòmica i ambiental”. La protecció persegueix poder garantir el seu estat de conservació i evitar que la seva àrea de distribució natural es redueix-hi. “L’ecosistema del bosc de posidònies està sotmès a amenaces que l’han posat en perill; la pesca d’arrossegament il·legal, el fondeig recreatiu i l’abocament d’aigües deficients han minvat les extensions d’aquesta fràgil planta”, senyala Jorge Terrados, director de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA). Terrados ha desenvolupat diversos projectes per estudiar la viabilitat de repoblació de la planta marina. “La posidònia es una espècie de creixement lent, d’un a tres centímetres per any en les millors condicions i la seva capacitat per reproduir-se es molt baixa, per això es necessària la protecció, perquè el dany al bosc es irreversible”, apunta Terrados, que si veu possible la replantació de llavors i fragments en zones puntuals.

Podeu seguir llegint la noticia al següent enllaç