El pulmó mediterrani respira sota l’ancora

Remuntada en un mar replet d’obstacles i amenaces. L’estat de les praderies de posidònia, planta marina endèmica del Mediterrani clau per l’equilibri de la biodiversitat marina i gran productora d’oxigen, ha millorat durant els últims anys al litoral català, segons els experts. La millora, no obstant, es veu relentida degut als fondejos descontrolats que estiu darrera d’estiu es repeteixen a la costa. Es calcula que entre les seves extenses praderies viuen més de 400 espècies vegetals i 1.000 d’animals.

A l’estiu, la imatge es recurrent al llarg del litoral català, sobretot a les petites cales: una embarcació llença l’ancora a escassos metres de la costa. Hores o minuts després, quant l’ancora surt de l’aigua, ho fa amb desenes o centenars de fulles de posidònia arrencades. Aquesta acció repetida sobre una praderia dia darrera dia, estiu darrera estiu, dècada a dècada, pot causar danys irreparables a una planta inclosa al Catàleg d’Espècies Amenaçades.

El problema, que els ecologistes porten denunciant fa anys, ha arribat al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, qui a obert una investigació d’ofici davant la presumpte passivitat de la Generalitat per protegir la planta. En un escrit presentat a principis d’agost, el Síndic cita una presumpte falta d’actuació de les administracions competents i sol·licita al Departament de Territori i Sostenibilitat que valori la convivència d’adoptar un pla integral de protecció de la posidònia a Catalunya.

Per afegir més pressió, el fiscal de Medi Ambient de Barcelona, Miguel Ángel Pérez de Gregorio, ha obert una investigació per aclarir si la Generalitat aplica les mesures necessàries per protegir-la. Del Departament de Territori i Medi Ambient expliquen que les direccions de Polítiques Ambientals i Medi Natural i de Pesca i Assumptes Marítims donaran al setembre una resposta coordinada al Síndic.

La posidònia “produeix oxigen, forma la sorra, fa de refugi pesquer i evita l’erosió de les platges. Per això es tan important la seva conservació”, explica Marta Carreras, biòloga de l’organització mediambiental Oceana sobre els seus beneficis.

Javier Romero es catedràtic en Ecologia a la Universitat de Barcelona (UB). Després de mitja vida estudiant les praderies de posidònia, l’investigador explica que la gran regressió que va patir la planta fins a avançat el segle XX, ara com a mínim, s’ha frenat. “Els números son difícils de fer. Però tenim estimacions que diuen que el passat segle, de la mà de l’ industrialització, de la mecanització de la pesca i del desenvolupament del turisme, es va perdre al voltant d’un 25% d’extensió de les praderies. La bona noticia es que ara s’ha frenat. Si tingués que definir en general l’estat actual de la posidònia a Catalunya ho faria com “bo, encara que millorable”. No obstant, al voltant d’aquesta mitjana hi ha praderies en molt bon estat i altres molt degradades”, explica.

Teresa Alcoverro, biòloga del Centre d’Estudis Avançats de Blanes de CSIC, coincideix amb Romero: “Els indicadors diuen que les praderies de posidònia no només han empitjorat, que ja es molt, si no que es detecta una lleu millora”, explica. La biòloga no creu que els fondejos siguin el major problema (“la principal batalla son els nutrients”, diu), però si que considera incomprensible que a dia d’avui Catalunya no compte amb una cartografia única i detallada de totes les praderies per estudiar-les millor.

Podeu llegir la noticia sencera en aquest enllaç