El plàstic ja està darrera d’ almenys tres de cada cent morts de cetacis

12/09/2018

L’abocador en que s’han convertit els oceans a les últimes dècades també posa en greu risc als cetacis: un estudi publicat aquest mes revela que almenys tres de cada cent morts poden atribuir-se directament a problemes derivats de menjar plàstic.

Plàstic a l’estomac de cetacis

Des de que el 1970 es va descobrir per primera vegada brossa a l’estomac d’un cetaci, s’han documentat en tot el món 462 casos de balenes, dofins, catxalots, calderons… que havien menjat objectes estranys; a la meitat dels casos, plàstics.

Poden semblar pocs, però els científics adverteixen que es tracta d’un problema “infravalorat” en uns oceans que reben cada any 12,7 milions de tones de plàstics, perquè només una petita part dels cetacis que moren cada any arriba fins la costa i una part més reduïda encara passa per una necròpsia.

Una de les referències internacionals en patologies dels mamífers marins, l’Institut de Sanitat Animal de La universitat de les Palmes de Gran Canària (ULPGC), publica a la revista “Environmental Pollution” 36 casos més de cetacis amb cossos estranys al seu estómac (a la majoria dels casos bosses de plàstic, però també taps, cordes, cables, xarxes i inclús roba), dels que 13 van morir per ingerir-los (el 2,79% del total).

Aquests 36 casos estan extrets de les 475 necròpsies realitzades entre els anys 2000 i 2015 per l’equip del catedràtic Antonio Fernández a cetacis varats a les costes de Canàries, moribunds o ja cadàvers.

 

Escombraries marines

Què li pot passar a un cetaci quant menja plàstic? Dons que pateix problemes gastrointestinals de tots tipus, que inclouen greus obstruccions, úlceres sagnants i perforacions d’estómac.

Aquest estudi llança a més valuosa informació sobre quins tipus de cetacis estan més exposats a menjar plàstic: al contrari del que esperaven, els científics han comprovat que les espècies de busseig profund (caçadors selectius com els calderons, els zífids o els catxalots) pateixen més aquests accidents que les balenes que engoleixen grans masses d’aigua a la superfície i després la filtren.

La raó de que sigui així encara se’ls escapa, però les dades corroboren el perill pels grans bussejadors. Son 21 dels 36 casos i aquest es el primer estudi que detecta aquesta tendència.

També estan especialment exposats els animals que ja tenen algun tipus de debilitat, més propensos a engolir qualsevol “presa”, així com les cries i juvenils, menys expertes al escollir el seu menjar (de fet, només un de cada quatre casos detectats era adult).

“L’impacte de la brossa marina en els cetacis constitueix una preocupació de primer ordre i tindria que seguir sent analitzada i comparada amb altres geogràfiques”, resumeixen els autors.

Aquest equip científic també advoca per incloure en futurs estudis sobre l’impacte de la brossa marina en els cetacis als microplàstics, pel seu potencial d’emmagatzemar contaminants tòxics persistents que després passen a l’organisme de l’animal que els ingereix.

Informació addicional