El mar Espanyol s’ha reescalfat més de tres graus per sobre del normal amb l’onada de calor

El Mar Mediterrani s’ha posat a 30º durant el pic de calor que va sobrevenir al arrencar aquest agost. El Cantàbric va arribar als 25º. Tots dos registres estan entre tres i quatre graus per sobre del promig habitual per aquesta època de l’any, segons els registres de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Un mar anormalment càlid es un dels riscos associats a l’escalfament global i comporta un empobriment del medi marí amb morts massives d’espècies.

L’aigua del mar absorbeix la majoria de l’excés de calor que provoquen els gasos d’efecte hivernacle, segons han demostrat els estudis del Panell de l’ONU per al Canvi Climàtic. La capa de diòxid de carboni, metà o vapor a l’atmosfera tapona la calor que reflexa la superfície terrestre provinent de la radiació solar est i retorna a l’escorça. El mar es queda amb el major percentatge d’aquest calor i eleva la seva temperatura. Aquest es el cicle del canvi climàtic.

L’aigua superficial dels oceans ha pujat a raó de 0,1º per dècada. “Cada vegada es més freqüent que la capa més superficial de l’aigua del mar estigui més càlida. Diversos estudis han constatat l’augment de la temperatura del Mediterrani en els últims anys”, expliquen al Ministeri per la Transició Ecològica darrera haver-se conegut els registres obtinguts per l’Aemet mitjançant observacions per satèl·lit.

Tant s’ha constatat aquest fenomen, que un informe de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic ja va advertit de que el canvi climàtic estava empobrint els mars espanyols i causant morts d’espècies a gran escala “sense precedents”. El problema de base es que l’alteració de l’aigua marina destrueix els ecosistemes on creixen després les espècies. Sense hàbitat no hi ha vida. Els encarregats concloïen que “tot apunta a l’empobriment i a una major vulnerabilitat dels nostres mars, juntament amb la disminució de la seva capacitat per absorvir CO2”.

A més, segons la sèrie històrica, les màximes temperatures del mar, especialment del Mediterrani, solen arribar a mitjans del mes d’agost, encara que “l’arribada de vents que remouen l’aigua o la formació de tempestes sobre el mar provoquen un refredament i la tornada als valors normals per l’època” després d’aquest episodi de ràpid escalfament, explica un portaveu de l’Aemet.