El litoral mediterrani presenta ja tres signes clars de canvi climàtic

Ho ha explicat el president de l’Associació de Geògrafs Espanyols (AGE) i responsable del Laboratori de Climatologia de La universitat d’Alacant (UA), el catedràtic Jorge Alcina, qui ha senyalat que aquests tres signes “estan ja corroborats en dades científiques”, pel lo qual “han deixat de ser suposicions i son manifestacions clares d’escalfament climàtic”.

La variació de les precipitacions reflexa en un increment a la tardor i una caiguda a la primavera, el qual té una repercussió directa en la planificació hidrològica, posat que les aigües en el primer trimestre de l’any son molt valuoses per el desenvolupament amb normalitat de l’activitat agrària i per l’acumulació de reserves hídriques en embassaments i aqüífers.

Aquestes acumulacions tenen que permetre atendre l’augment de la despesa en els mesos càlids de l’any, pel qual la disminució tindria que ser inclosa dintre del futur pla hidrològic nacional, que tindrà que redactar-se en els pròxims anys, amb la finalitat d’”evitar problemes de desproveïment conjuntural”.

Nits tropicals

La segona evidencia de l’escalfament global al Mediterrani es l’augment de 0,8 graus centígrads en els últims cent anys al litoral mediterrani espanyol, “amb un ascens molt accelerat des del 1980”, segons Olcina.

Per l’expert, “la manifestació més evident de la pèrdua de confort tèrmic en aquesta regió ha sigut l’increment molt notable de les “nits tropicals”, en les que el termòmetre no descendeix de 20 graus durant tota la nit”.

En aquest sentit, ha apuntat que des del 1970 a l’actualitat el nombre de nits tropicals en moltes ciutats de la regió mediterrània s’ha triplicat, al passar de 20 a entre 60 i 70 nits de calor intens a l’any, i a afegit que, inclús, des del 2000 s’observa un augment de nits en les que el termòmetre no baixa de 25.

A aquesta pujada dels termòmetres es suma la humitat relativa elevada en àrees pròximes a la costa, el que dispara la sensació de calor. Per sobre del 70 per cent, el valor que realment sent el cos humà puja entre 4 i 7 graus.

Temperatura superficial marina

El tercer signe “molt rellevant” que reflecteix el canvi climàtic es, ha prossegit l’expert, l’augment de la temperatura superficial marina a la conca occidental del Mediterrani, especialment en el seu sector central (mar Balear i d’Argel).

El president dels geògrefs espanyols ha manifestat que aquest increment es xifra en 0,8 graus per terme mig des del 1980, en un procés d’acumulació de calor, sobre tot, en els mesos de primavera (maig-juny) i que es perllonga a l’estiu fins ben entrada la tardor (octubre i principis de novembre).

Aquest efecte de que el període anual amb aigües càlides sigui molt major que fa unes dècades i que, a més, aquestes aigües siguin més calentes tenen dos efectes clars.

Per un costat, s’afavoreix la citada proliferació de “nits tropicals” a les poblacions litorals, i per un altre suposa un factor de risc davant possibles situacions d’inestabilitat (“gota freda”), que amplia el seu calendari de possible desenvolupament des de la primavera fins la tardor.