El Govern crea un àrea marina protegida per el corredor de cetacis al Mediterrani
Amb la declaració es posa fi a noves prospeccions i a la activitat extractiva d’hidrocarburs entre la costa catalana i valenciana, i l’arxipèlag balear, va destacar la ministra Teresa Ribera
La major part de la franja marítima compresa entre la Comunitat de València, Catalunya i Balears quedarà vetada a l’investigació i l’exploració petrolera. El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per la Transició Ecològica, ha aprovat un real decret pel que es declara àrea marina protegida el corredor de migració de cetacis que discorre entre la Península i Balears. El veto persegueix molt especialment prohibir la realització de sondejos acústics amb canyons d’aire comprimit i altres sistemes que causen contaminació acústica. Així mateix, a l’àrea delimitada quedaran prohibides les activitats extractives de qualsevol tipus que no estiguin en vigor actualment.
Per reforçar la seva conservació, la zona s’inclourà a la llista de Zones Especialment Protegides de l’importància per el Mediterrani (Lista ZEPIM), dintre del Conveni per la protecció del Mar Mediterrani contra la contaminació, conegut com Conveni de Barcelona.
Aquestes aigües presenten un gran valor ecològic i constitueixen un corredor de migració de cetacis de vital importància per la supervivència dels cetacis al Mediterrani Occidental.
L’objectiu immediat de la mesura es evitar els efectes nocius que ocasiona el soroll submarí sobre una gran diversitat d’espècies de cetacis i tortugues marines que usen la zona com a pas migratori fins les seves àrees de cria i alimentació al nord del Mediterrani.
El citat corredor no només es un valuós passadís marítim per el rorqual comú, sinó que també es l’hàbitat i la zona d’alimentació per altres nombroses espècies de cetacis, com el catxalot, dofins i espècies de cetacis bussejadors de gran profunditat com el cap d’olla gris, el cap d’olla comú i la balena de Cuvier. També es veuran afavorides la tortuga babaua i diverses espècies d’aus.
El Ministeri fixa un règim de protecció preventiu. Així, es prohibeix utilitzar sistemes destinats a l’investigació geològica subterrània (ja sigui per mitjà de sondes, per aire comprimit, per explosions controlades o mitjançant perforació subterrània). També s’impedirà qualsevol tipus d’activitat extractiva d’hidrocarburs, excepte aquelles relacionades amb permisos d’investigació o explotació que estiguin en vigor.
Sense noves prospeccions en aquesta zona
“Amb aquesta declaració es posa fi a noves prospeccions i a qualsevol tipus d’activitat extractiva d’hidrocarburs” en aquesta zona, va explicar la ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera. La ministra va anunciar a més que revisarà les sol·licituds dels projectes d’investigació presentats així com les concessions vigents.
El Veto persegueix molt especialment prohibir la realització de sondejos acústics, procediment habitualment utilitzat per les empreses de serveis petrolieres. Per fer aquests sondejos, s’empra una embarcació especial amb canyons d’aire comprimit que emeten ones acústiques (amb la finalitat d’elaborar un mapa 3D de les formacions rocoses susceptibles d’albergar cru).
El problema es que aquests sorolls poden ocasionar danys fisiològics irreversibles i pèrdues d’audició als cetacis, així com l’emmascarament dels seus propis sons (fonamentals per la seva alimentació, reproducció i orientació).
Amb aquesta declaració, Espanya s’apropa al 13% de les seves aigües marítimes protegides, percentatge situat per sobre l’objectiu fixat a les Metes de Aichi del Conveni de Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica, en el que s’estableix que a l’any 2020 almenys el 10% de les zones marines i costeres deuen estar protegides.
“Això ens situa com un dels països mediterranis amb més superfície marina protegida, apunta Teresa Ribera”
La zona compren la totalitat de l’espai marí, incloses les aigües en les que està integrat, el jaç, el subsòl i els recursos naturals. El corredor protegit s’estén pel nord, dintre de les aigües de sobirania espanyola a l’alçada del Cap de Creus, (a Girona) fins el Cap de la Nao, a Alacant, pel sud.
ANTONIO CERRILLO, Barcelona
29/06/2018 22:11 | Actualitzat a 30/06/2018 02:09
