El canvi climàtic augmenta la mortalitat de Gorgònies en aigües catalanes

09/07/2018

Els efectes del canvi climàtic han provocat la mort de prop d’un 30% de les poblacions de gorgònia vermella i altres organismes marins dels parcs naturals del Cap de Creus, segons un estudi de la Universitat de Barcelona (UB)

Dirigit per l’investigador Bernat Hereu, de la Facultat de Biologia i de l’institut d’Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), l’informe revela els primers resultats del programa de seguiment científic en els parcs naturals del Cap de Creus i del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, han informat el Departament de Territori de la Generalitat.

Segons l’informe de seguiment del medi marí impulsat per la Generalitat, l’augment de la temperatura i la proliferació d’algues filamentoses ha causat una elevada mortalitat de gorgònia vermella en els dos parcs.

Concreta l’estudi que en el Parc Natural del Cap de Creus, els signes de mortalitat queden separats en dos grups: un amb signes de mortalitat d’un 45-50% en les zones de Cap Trencat i el Gat, m’entres que en la resta de poblacions, a excepció de la Massa d’Or, el percentatge de colònies afectades no superava el 30%.

En quant al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, totes les estacions que s’han extret mostres presenten un increment de colònies amb signes de mortalitat, i un augment significatiu de la superfície morta, que en molts casos supera el 20% de superfície mig morta.

No obstant això, detalla l’estudi que només en algunes zones aquest canvi es estadísticament significatiu, com Medallot, El Guix, Carall Bernat o Cap Castell, on el percentatge de colònies afectades per algun tipus de mortalitat quasi arriba al 75%.

 

El corall vermell

Un altre de les dades de l’informe es que les poblacions de corall vermell (Corallium rubrum) presenten colònies de mida petita degut a la sobrepesca que han sofert durant molts anys.

No obstant això, la orografia submarina dels parcs naturals del Cap de Creus i Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, amb una nombrosa presència de coves i túnels, i la gran quantitat de matèria orgànica que hi ha a les seves aigües, proporcionen unes condicions úniques per al desenvolupament de poblacions de corall vermell a poca profunditat, fet poc freqüent en el Mediterrani senyala l’informe.

L’estudi mostra, en general, les poblacions de corall vermell en el Parc del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter un millor estat de conservació que les del Parc Natural del Cap de Creus.

 

Eriçons de mar

La recerca també revela que en la majoria de les zones hi ha una superpoblació de eriçons de mar, a conseqüència de la falta de peixos, els seus depredadors.

Aquests eriçons mantenen les comunitats d’algues poc desenvolupades. No obstant això, a la reserva marina de les Illes Medes, l’equip científic ha observat com les poblacions de peixos exerceixen un control efectiu sobre els eriçons, i han permès el desenvolupament de les comunitats d’algues amb una gran abundància d’espècies estructurals i una gran diversitat.

A les zones freqüentades per bussejadors, han arribat a desaparèixer colònies de briozous en un percentatge superior al 50%, el que segons l’estudi evidencia l’efecte erosiu dels submarinistes a les zones més visitades.

Els resultats de l’informe serveixen de referència al Departament de Territori i Sostenibilitat per impulsar mesures mediambientals i contribuir a garantir la conservació del ecosistema marí.

 

Font: EFEverde