Descobreixen un arxipèlag volcànic que va unir Àfrica i Europa fa 6 milions d’anys

Un equip científic amb participació d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert un arxipèlag volcànic submergit sota les aigües del Mar d’Alboran, entre el Cabo de Gata (Almeria), a la costa Ibèrica, i el Cabo de Tres Forcas (Melilla), a la costa africana.

El treball, publicat a la revista Scientific Reports, mostra que aquest arxipèlag va servir de pont entre Àfrica i Europa per les migracions de diverses espècies animals.

A més, aquestes illes van actuar com una barrera entre l’Atlàntic i el Mediterrani, restringint el intercanvi d’aigua i desembocant a la coneguda Crisis de Salinitat del Mediterrani, quant el Mare Nostrum va patir una gran dessecació, fa entre cinc i sis milions d’anys.

Connectava la costa africana amb l’ibèrica

El treball descriu l’estructura profunda d’un arc volcànic, ara completament submergit, que en el passat va formar l’arxipèlag i connectava la costa africana amb la costa ibèrica.

Fa uns deu milions d’anys, l’arc va créixer per l’activitat volcànica i va emergir fins formar un arxipèlag entre la costa del que avui es Melilla i Almeria.

L’arxipèlag va perdurar fins fa uns sis milions d’anys, quant el vulcanisme va cessar i el refredament de l’escorça a la regió va produir l’enfonsament progressiu de les illes. No obstant, grans illes van perdurar al Mar d’Alboran oriental fins el Pleistocè inferior, fa 1,8 milions d’anys.

Pont terrestre per l’intercanviï d’espècies

“L’arxipèlag va contribuir a la gran riquesa biològica del Mediterrani occidental, al crear illes en les que es van poder diferenciar noves espècies faunístiques. A més, va servir temporalment com a pont terrestre per l’intercanviï d’espècies entre Iberia i Àfrica”, explica l’investigador César Ranero, científic ICREA de l’Institut de Ciències del Mar del CSICm i coautor de l’estudi junt amb Guillermo Booth-Rea, autor principal i investigador de l’Institut Andalús de Ciències de la Terra (centre mixta del CSIC i l’ Universitat de Granada), i Ingo Grevemeye, del centre GEOMAR de Kiel (Alemanya).

L’investigador Guillermo Booth-Rea detalla que fa més de 6,2 milions d’anys, l’arxipèlag “va servir com a pas de fauna terrestre-aquàtica com hipopòtams; més tard, fa 6,2 milions d’anys, es va produir intercanvi de fauna terrestre, com camells i conills, entre els dos continents”.

“El registre genètic d’ADN ribonucleic estudiat en varies espècies del Mediterrani occidental mostra que el pas d’espècies europees a Àfrica es va fer en varies ocasions, abans i després de la Crisis de Salinitat, probablement gràcies a l’arxipèlag d’ Alborán”, afegeix.

Fauna distribuïda pel nord d’Àfrica

Els patrons d’especiació i divergència genètica mostren que al sud-est d’Iberia va ser un punt calent de riquesa faunística que finalment es va distribuir pel nord d’Àfrica, gràcies al pas per l’arxipèlag.

Així mateix, en el nord d’Àfrica, la fauna estudiada es va espaiar des de l’est del Rif, on es trobaven l’arxipèlag, fins a l’oest i fins al est, arribant fins Algèria i Tunísia en el cas de salamandres i sargantanes.

El creixement progressiu de l’arxipèlag “va actuar com a una barrera entre l’Atlàntic i el Mediterrani, restringint l’intercanviï d’aigua i desembocant a la coneguda Crisis de Salinitat del Mediterrani”, conclou Booth-Rea.