Descobreixen la que podria ser la major praderia marina del litoral català

La cartografia que utilitzen les embarcacions que fondegen a la costa de Roses canviarà els pròxims mesos. I es que un estudi impulsat per la Generalitat, realitzat al 2018, ha permès descobrir una superfície de 801 hectàrees de praderia marina de Cymodocea nodosa (herba fanerògama marina, no confondre amb les algues) el fons d’aquesta coneguda i àmplia badia.

Fins a la redacció d’aquesta prospecció només es tenia coneixement d’una extensió en l’àmbit de 193 ha. A la mateixa àrea d’estudi s’han detectat 136 ha de Posidònia oceànica (planta aquàtica endèmica del Mediterrani), 98 ha de sostrat rocós amb algues fotòfiles i 25 ha de fons de precoral·ligen, entre altres hàbitats del fons marí.

D’acord amb la cartografia d’herbassars marins del Departament d’Agricultura, la praderia de Cymodocea nodosa de la Badia de Roses, es la de major extensió d’aquesta espècie cartografiada a la costa catalana i, amb molta probabilitat, es una de les més importants al Mediterrani Occidental.

El director de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, explica que es tracta d’una noticia “espectacular” per que l’hàbitat es de “gran qualitat”, a pesar de que està molt a prop de la costa i que hi ha una intensa activitat pesquera.

Per això, Tudela ha explicat que es tindrà que “canviar el model” a l’hora de fondejar en aquesta zona, i es tindrà que anar a una forma “ecològica”. Això significa que les embarcacions tindran que ser més acurades i es crearan uns “camps de boies” a sobre de zones arenoses, per evitar afectar el bosc marí.

No obstant, tot això tindrà que anar acompanyat de fons europeus que Tudela dona per fet que la Generalitat tindrà accés. L’objectiu d’aquest diner, explica el director, es poder incloure aquestes restriccions a les cartes cartogràfiques que tenen els patrons de les embarcacions.

Una troballa inesperada

Tan per Tudela com per al responsable de l’estudi, Joan Ramon Vidal, la troballa ha suposat una “sorpresa”, ja que s’ha permès fixar unes fronteres de la praderia. “No pensàvem que pogués ser tan extensa, ja que normalment no son tan grans ni de tanta qualitat”, assenyala Vidal.

Amb tot, el responsable de l’estudi constata que es té que mantenir les accions que s’estan fent per evitar la contaminació i la degradació del fons marí. “El mar està malament, però s’estan prenent mesures per anar parant en el tema dels plàstics, de la pesca o bé realitzant una cartografia per descobrir praderies com aquesta”, diu Vidal.

Quinze quilòmetres de praderia marina

La prospecció s’ha realitzat sobre una superfície de 3.350 hectàrees. En concret de la Punta de la Falconera de Roses fins a la Punta de Trencabraços de l’Escala (Alt Empordà). En tot aquest espai es va poder trobar diferents objectes com embarcacions enfonsades, restes humanes, àncores i altres elements.

Vidal destaca que l’altura de les fulles d ela planta són de prop de mig metre i d’una “gran qualitat”. Les praderes són denses i formen una teranyina per a la cria que els permet tenir un lloc on amagar-se”, va concloure.

L’estudi s’ha presentat aquest divendres a la seu de la Generalitat de Girona davant tècnics de Medi Ambient i alcaldes de la zona.